Per a aquest post, volia donar visibilitat a la indignació d’una gran part de la societat catalana enfront de l’augment de tarifes i en contra de les retallades i del poder d’acció que té una comunitat com el Fòrum Social Català per a protestar contra aquesta mena d’injustícies. En diferents ocasions, hi ha hagut manifestacions i marxes com la que es va donar en 2012 a Barcelona, Tarragona i Lleida convocada pel Fòrum Social Català i la plataforma Prou Retallades.

En aquesta anomenada als drets dels ciutadans es van unir al voltant de 150.000 persones, segons van informar els organitzadors de la protesta, i al voltant de 15.000 segons la Conselleria d’Interior. Un zero molt significatiu que demostra les diferents postures que tracten de sumar o restar importància a la reivindicació dels ciutadans.

El lema de la manifestació va ser “contra la dictadura financera” en la línia del FSM i el FSCat i l’esdeveniment representava centenars d’organitzacions i entitats que, a partir de llavors, han generat debats i han plantejat solucions a les crisis que han continuat sorgint al país.

A Barcelona, la marxa va tenir lloc per gran part de la ciutat, començant des de plaça Catalunya fins al Parc de l’a Ciutadella i va culminar amb la lectura d’un manifest en el qual s’acusava la crisi i el lluny que es troba la societat catalana de l’estat de benestar. Entre els diferents cartells i pancartes que hi havia s’observaven queixes en contra de les retallades i a favor del servei públic.

Alguns noms propis de la manifestació

L’esdeveniment reivindicatiu convocat pel FSCat va tenir bastant èxit i van acudir algunes personalitats notòries representants de més de 300 entitats. Cal destacar que l’esdeveniment no incloïa ni banderes, ni senyes d’identitat, però va haver-hi sindicats i partits polítics directament implicats, entre ells part de l’oposició en el Parlament.

Al llarg del recorregut de la marxa, Josep María Álvarez, reconegut sindicalista secretari general de la UGT, va animar als assistents a aixecar-se en contra de polítiques que retallin drets als ciutadans. Existeixen punts essencials com la sanitat i l’educació que s’han vist afectats per aquestes retallades i els principals afectats són els ciutadans.

D’altra banda, Joan Carles Gallego i Herrera‎, secretari general de Comissions Obreres de Catalunya en aquells dies, també va justificar la protesta com a mitjà de difusió contra una política injusta que retalla sense cap sentit. L’economista, a més, va sostenir que les actuacions del govern no ajuden a reactivar l’economia i provoquen l’atur. Durant la manifestació també va reclamar alternatives per a reactivar l’economia, crear ocupació i aplicar reformes fiscals.

Una altra personalitat destacable va ser Jordi Hereu, militant del Partit dels Socialistes de Catalunya des de 1987. El socialista va assenyalar que la societat ha de sacrificar-se, sobretot els que més tenen, però va admetre que amb aquesta mena de retallades no s’arriba a cap costat.‎‎

‎ A més d’ells, el membre d’Esquerra Verda i jurista ‎‎Joan Herrera també es va manifestar en contra de la dictadura dels mercats. Va sostenir que a base de retallades no s’aconsegueix res, sinó que cal redistribuir i aconseguir que els que més tinguin, més paguin. També va demandar una reorientació d’aquesta política que només ha fet que generar sacrificis, malestar i una ruptura de la societat.

Les conseqüències de la marxa

‎ A més d’aquests representants de sindicats i grups polítics, també van assistir portaveus de col·lectius afectats per la política de les retallades com el sector de l’educació i la sanitat. Sense cap dubte, aquest tipus de moviments va aconseguint el seu propòsit amb el pas del temps i amb paciència. El FSCat es mou en contra de l’espoliació social, el frau fiscal i l’abús del sector bancari sobre el productiu, en favor de la majoria de ciutadans. ‎‎ ‎

Una petita part dels manifestants van obrir a la força una de les portes del parc de la ciutadella per a ressaltar un cartell reivindicatiu, una acció sense conseqüències aparents al marge del mal material. A més de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona també es van unir a la causa.

Per a concloure, insistiré que el Fòrum Social Català cerca alternatives a la crisi‎ a base de seminaris, tallers i activitats autogestionades per a analitzar les causes i combatre les crisis que ens afligeixen. Si volem construir alternatives sostenibles, és necessari un moviment incessant en la direcció adequada.

Així com vam fer un recorregut per les edicions del Fòrum Social Català, per a aquest nou post repassarem les reunions més importants del Fòrum Social Mundial. En realitzar-se anualment, únicament ens detindrem a analitzar a fons aquelles edicions més destacades:

• FSM ’03

Comencem pel tercer Fòrum que es va celebrar una altra vegada a Porto Alegre, al començament de 2003. Entre els tallers més destacables podem rememorar el “Life After Capitalism”, el qual proposava un debat a prop de les possibilitats anticapitalistes en diferents aspectes de les estructures socials, econòmiques, polítiques i comunicatives. Un dels màxims representants que van participar va ser l’activista i lingüista Noam Chomsky.

Segons algunes fonts, durant aquest Fòrum es van establir les connexions que van provocar més endavant que el dia d’acció mundial del 15 de febrer tingués tant d’èxit. Aquest dia va destacar per la protesta internacional a la qual van assistir al voltant de 12 milions de persones en 60 països del món pels plans de la invasió de l’Iraq per part dels Estats Units.

• FSM ’04

Els primers Fòrums van tenir molt d’èxit. A l’any següent va tenir lloc en Mumbai, a l’Índia, des del 16 fins al 21 de gener de 2004. Aquesta edició es va traslladar fora del Brasil per primera vegada. S’estimava una assistència de 75.000 persones i va ser superada per milers d’assistents.

En aquesta ocasió es va prevaler la diversitat cultural i va ser la primera vegada que es van incloure marxes i manifestacions acolorides i animades en el programa. Joseph Stiglitz va ser un dels oradors més destacats. A més, van convocar l’Assemblea General del Moviment Mundial contra la Guerra, també com a resposta a la invasió de l’Iraq per part dels Estats Units.

• FSM ’06

La sisena edició del Fòrum Social Mundial va tenir diverses seus, es va celebrar al gener de 2006 a Caracas, Veneçuela, i Bamako, Mali, i al març d’aquest mateix any a Karachi, el Pakistan. Aquest ajornament va ser degut al terratrèmol de Caixmir que va tenir lloc durant els esdeveniments.

• FSM ’07

En 2007, l’FSM es va traslladar a Nairobi (Kenya) i va tornar a desenvolupar-se durant el primer mes de l’any. Els assistents registrats van arribar a 66.000 i van participar unes 1.400 entitats provinents de 110 països convertint-se en el Fòrum més representatiu a nivell mundial que s’havia fet fins avui.

No obstant això, aquesta edició va rebre diverses crítiques per ser catalogada com una “fira d’ONG” i alguns moviments sud-africans van organitzar protestes en contra d’organitzacions no governamentals que van assistir i, segons les pròpies protestes, van dominar l’FSM en nom dels africans.

• FSM ’09

La novena edició del Fòrum Social Mundial va tornar al Brasil, a la ciutat de Belém, situada en la selva de l’Amazones i es va desenvolupar entre el 27 de gener i l’1 de febrer de 2009. Va haver-hi una assistència de gairebé 2.000 indígenes en representació de 190 grups ètnics i es van tractar temes de pobles apàtrides i els respectius problemes que han d’enfrontar, marginats en un sistema internacional que únicament reconeix a estats com a unitats polítiques.

• FSM ’10

La primera dècada del Fòrum Social Mundial es va celebrar de nou a Porto Alegre, el Brasil, entre el 25 i el 29 de gener. El tòpic que es va tractar va ser de nou la descentralització, amb presència de més de 30 fòrums nacionals i regionals repartits per la resta del món, entre els quals es trobava el FSCat. Entre els fòrums regionals que més van destacar, en el dels Estats Units celebrat a Detroit van assistir gairebé 20.000 persones.

Al Brasil, per part seva, van tenir lloc activitats i ponències sota l’eslògan “FSM 10 Years: Greater Porto Alegre” (FSM 10 anys: Gran Porto Alegre). El major esdeveniment que es va celebrar en la capital de l’estat de Riu Gran del Sud va ser un Seminari Internacional titulat “10 Anys Després: Desafiaments i propostes per a un altre món possible”. En ell van participar més de 70 intel·lectuals de tot el món.

• FSM ’21

Fem un gran salt en el temps per a parlar de les edicions més recents. Entremig, les edicions van anar celebrant-se en diferents països i van tractar temes com la creació social d’internet i els seus usos recreatius, el mercat en creixement dels casinos online i la seva regulació en països com Andorra, que tot i tenir una entitat reguladora permet que casinos online amb altres llicències internacionals també puguin operar.

En 2020 i 2021, a causa de raons òbvies, la reunió es va celebrar a través d’internet i va haver-hi més de 78.000 visites al lloc amb 144 països representats en el fòrum, 1.371 organitzacions participants i 754 activitats registrades.

• FSM ’22

Durant l’última edició del FSM ens traslladem a Mèxic des de l’1 al 6 de maig de 2022. Va haver-hi al voltant de 500 organitzacions implicades i es van dur a terme unes 365 activitats. La presència de visitants en línia va superar els 31.000 assistents i va haver-hi 2.080 participants actius. A més, va haver-hi més de 5.000 assistents i totes les activitats es van dividir en 14 recintes.

Per a acomiadar-me, deixo un vídeo del flashmob FSM d’aquest últim any i un enllaç a la pàgina web on podreu trobar més material relacionat:

Què va néixer abans, l’ou o la gallina? Per als quals desconeguin la resposta a aquesta clàssica pregunta, està biològicament comprovat que abans va ser l’ou. En el cas del Fòrum Social Català, també va néixer d’una comunitat més gran de la qual parlarem al llarg d’aquest post: el Fòrum Social Mundial (FSM).

Totes dues entitats són molt similars, l’FSM també es tracta d’una reunió, però en aquest cas és anual i els assistents són diferents entitats relacionades amb la societat civil. La primera vegada que es va fer va ser al Brasil al gener de 2001. El país sud-americà s’esforça tots els anys amb l’objectiu de crear un futur diferent mitjançant la globalització contra l’hegemonia.

Per a molts, l’FSM no és una altra cosa que una representació visible de la societat civil de tot el món. A aquestes reunions assisteixen organitzacions no governamentals, tot tipus de moviments socials, campanyes de promoció i tot tipus d’organismes que representin als ciutadans.

Una altra manera de definir al Fòrum Social Mundial és com un espai obert, replet de diversitat, no governamental i que funciona al marge dels partits polítics. El seu objectiu és estimular el debat descentralitzat, fer que la gent reflexioni i proposi alternatives, comparteixi experiències i analitzi els errors i encerts de les organitzacions participants. Comptat i debatut, cerca una realitat més solidària, més democràtica i justa que en la qual vivim.

El funcionament intern del FSM

Els membres del moviment de justícia global són els organitzadors del FSM. Aquests es reuneixen amb diferents entitats per a organitzar campanyes globals, informar-se sobre els moviments i problemes en el món i planificar estratègies per a tractar de solucionar-los.

D’altra banda, el Fòrum Social Mundial ha manifestat que no vol definir-se com un representant de tots els seus assistents i no publica declaracions formals en nom de ningú. En general, les reunions solen organitzar-se a l’inici de l’any.

La seva història i els seus representants

Com ja hem comentat abans, el Fòrum Social Mundial va tenir el seu primer “meeting” al començament de segle al Brasil. En aquells dies les influències de l’activisme sud-americà eren evidents, tractant d’usar el diàleg i l’intercanvi d’opinions entre els participants.

Diversos dels fundadors havien assistit prèviament a la Primera Trobada Internacional per la Humanitat i en contra del Neoliberalisme uns anys abans, per la qual cosa s’entén que van prendre idees d’aquí. Així va néixer l’FSM, un punt de reunió global per a tota classe d’activistes que s’alcin en contra de la globalització hegemònica i el neoliberalisme.

Altres fonts afirmen que un altre precedent del FSM va tenir origen durant la Batalla per Seattle a la fi del segle passat. En aquest incident va haver-hi activistes en contra de la globalització que es van manifestar en contra d’una reunió en els últims tractes comercials de l’Organització Mundial del Comerç.

Un dels noms més importants del FSM és Oded Grajew, un dels seus fundadors. Segons les seves pròpies paraules, se li va ocórrer crear l’FSM a causa de l’existència del Fòrum Econòmic Mundial al·legant que el social és més important que l’econòmic. Per què no crear un Fòrum Social Mundial per a demostrar que podem tenir alternatives? Per descomptat, com deia el nascut a Tel Aviv i nacionalitzat brasiler, tenim elecció, no existeix una forma única de veure el món.

Cándido Grzybowski va ser un altre dels creadors i també s’ha pronunciat referent a les reunions. Creu que les diferents crisis que hi ha hagut recentment reflecteixen clarament les contradiccions i el mal que funciona el capitalisme global que s’ha imposat de manera obligatòria a la humanitat. Per això, el lema de l’última edició del FSCat, “un altre món és possible”, es postula com una necessitat més que una possibilitat.

Les Nacions Unides sempre han estat presents en les reunions del FSM mitjançant la UNESCO, donant suport a aquest sistema i mostrant que és el camí a seguir, o almenys un d’ells. La pròpia UNESCO ha definit l’FSM com una oportunitat d’or per al diàleg i una manera d’asseure’s a compartir idees i de renovar les polítiques públiques. La reflexió i la crítica d’un present són necessàries, el futur de les societats que busquem requereix propostes de solidaritat, pau, justícia i drets humans.

Sobre aquests pilars s’ha construït el Fòrum Social Mundial i, de la mateixa forma, aquests principis han estat transmesos a les seves ramificacions com el Fòrum Social Català. Tot és possible si romanem units i respectem les necessitats i els desitjos dels altres.

El primer post dedicat pròpiament a la comunitat que ens interessa, com no podia ser d’una altra forma, ho dedicarem a parlar sobre el Fòrum Social Català en més profunditat. Imagino que molts dels quals hagin quedat atrapats en les xarxes d’aquest blog sentiran una certa curiositat, però desconeixeran la trajectòria del FSCat. Si, per contra, estàs al corrent, simplement et refrescarem la memòria

Per a remuntar-nos al començament de la història de la comunitat, hauríem de parlar també del Fòrum Social Mundial i viatjar més de vint anys enrere en el temps, però ja parlarem d’això més endavant. De moment, n’hi ha prou amb dir que FSCat és un lloc de trobada en el qual participen més de 150 entitats pertanyents a diferents sectors el propòsit dels quals és crear un teixit associatiu més coherent i consolidat a Catalunya. Podríem dividir el recorregut de FSCat en quatre fases principals:

• El Fòrum Social Català es va crear un 26 de gener de 2008 com a resposta a la crida del FSM per a la seva participació en el dia d’acció global d’aquesta mateixa data. Durant els dies següents, es van organitzar diferents activitats a la Ciutat Comtal a manera de “fòrum” en el qual els assistents podien assistir a seminaris, assemblees sobre moviments socials i fins i tot una manifestació. En total es van mobilitzar més de 5.000 persones i els resultats van ser molt satisfactoris.
• Un parell d’anys més tard es va realitzar la segona edició l’objectiu de la qual era buscar solucions a la crisi que assotava el país al començament de 2010. L’eslògan que abanderava aquesta edició deia: “La seva crisi, les nostres solucions” i la data triada va ser el cap de setmana del 30 i 31 de gener. Van tornar a participar un total de 150 entitats i més de 3.000 persones van participar en els més de cent seminaris que es van organitzar.
• Va caldre esperar altres dos anys, fins al 28 de gener de 2012 per a poder assistir a la tercera edició, aquest mateix dia el Fòrum va donar principi mitjançant una manifestació popular. En aquesta ocasió es va optar per un enfocament diferent i es van produir diferents reunions i moviments durant mig any. Sense cap dubte, aquesta edició va estar influenciada per l’ambient creat després del 15 de maig de l’any anterior, quan va succeir el 15M.
• Finalment, parlarem de la celebració de la FSCat de 2014, altres dos anys després de l’anterior. En aquesta edició el lema va ser: “Un altre món és possible, ja s’està construint”. De tornada al missatge esperançador, va haver-hi representants en la ponència inaugural com Ada Colau o Gabriela Serra, representant de la comunitat. Aquesta vegada va haver-hi més de 170 entitats participants i es va realitzar del divendres 11 d’abril fins al diumenge 13 entre la Universitat de Barcelona i la Plaça Catalunya. El Fòrum va tenir com a objectiu, una vegada més, la cooperació entre les entitats i els ciutadans de manera que hi hagués un intercanvi de sinergies i col·laboració. Es van programar més de 75 tallers, assemblees, i Fòrums Oberts per a tots els assistents. També va haver-hi lectures i conclusions sobre les activitats i com es van dur a terme.

La flama continua viva en tots nosaltres

Sense cap dubte, és interessant veure com interactua la gent en aquesta mena d’esdeveniments. Tots els assistents semblen estar disposats a col·laborar per a arribar a punts en comú que ens beneficiïn a tots. La naturalesa de les activitats que es duen a terme a Catalunya són molt similars a com funcionen els Fòrums Socials Mundials (FSM), on a més hi ha una representació important per part de la nostra Comunitat Autònoma.

Per a acabar, m’agradaria reflexionar sobre aquest tipus d’iniciatives. A més del FSMCat, existeixen moltes altres maneres de participar activament en la direcció del món que volem formar. Com podeu observar en el següent enllaç de facebook, la comunitat va continuar activa organitzant debats o esdeveniments similars a través de les seves ramificacions i fent costat sempre al FSM en tot el que fa.

No obstant això, les últimes publicacions són de fa ja alguns anys. No obstant això, la meva manera de veure la vida m’empeny a pensar que mentre continuï havent-hi persones que creïn en un món millor, és possible aconseguir-lo. La unió fa la força, però el que de veritat crea un canvi real és que tots siguem honestos amb nosaltres mateixos i no abandonem els nostres principis i els nostres ideals. Amb aquesta reflexió esperançadora espero haver-hi atès que una cosa en la qual pensar als lectors. M’acomiado fins al següent post en el qual tractaré de donar un nou punt de vista al Fòrum Social Català.

Hi ha uns certs aspectes que cal deixar clars abans de començar a llançar posts en un blog a tort i a dret. En primer lloc, cal presentar a la part que treballa darrere de la pantalla, cosa que ja he fet en la secció “sobre nosaltres”. Després, tot amfitrió que t’acull a la seva casa ha de donar la benvinguda als seus hostes i en això consisteix aquest petit espai. Tot contingut que es publica en internet, és aquí amb la intenció que algú doni un cop d’ull i, si pot ser, que gaudi amb la publicació.

Per això, m’agradaria saludar i desitjar una agraïda benvinguda als meus potencials lectors amb l’ànim que li doneu una oportunitat al Fòrum Social Català. Simplement demano que sadolleu la vostra curiositat, que valoreu per un moment un nou punt de vista. Però clar, per a això, abans de res, cal deixar clar de què tracta el Fòrum Social Català.

Per tractar de resumir-ho en poques paraules, el FSCat és una reunió o “Fòrum” en el qual participen entitats de diferents sectors i ciutadans. En aquestes reunions s’organitzen esdeveniments per a tractar de millorar la societat catalana i la convivència entre els catalans. Fins fa no gaire, les edicions tenien regularitat i resultats positius, però fa anys que no s’organitza una nova edició.

Des d’aquí, la meva intenció és donar visibilitat de nou a aquesta mena d’iniciatives perquè va haver-hi molta gent (entre els quals m’incloc) que va trobar molt útil la informació i activitats que s’oferien, fins i tot necessàries. Em sembla una estratègia interessant per a posar d’acord a les diferents parts que conformen la societat.

Els objectius d’aquest blog

Llavors, quin tipus de posts podreu trobar en aquest blog? Per descomptat, no estic intentant reclutar gent ni res per l’estil. L’única cosa que pretenc amb aquest espai és donar visibilitat a una comunitat que va fer les coses ben fetes des del meu punt de vista. Vull compartir la meva experiència a través del Fòrum Social Català, vull motivar als internautes a explorar vies que normalment no tindrien en compte per a afrontar situacions i millorar el lloc on viuen.

Les possibilitats que ens brinda el segle XXI d’arribar als altres són molt fructíferes i cal aprofitar-les, però crec que és una arma de doble tall. La majoria de la gent que navega en internet tria l’alienació i el conformisme, prefereix ser una peça més d’un sistema en el qual no se sent del tot a gust.

No vull que se’m malinterpreti, no estic buscant provocar una revolució ni crec que visquem oprimits en un sistema super injust, però crec que podem viure en un món millor. Crec que sempre hi ha marge de millora i els mètodes del Fòrum em semblen adequats, justos i respectuosos amb tothom. Si alguna cosa ha demostrat l’ésser humà al llarg de la història és que units podem fer qualsevol cosa.

Per això, per a respondre a la pregunta de quin és l’objectiu d’aquest blog, la resposta és exactament el mateix que pretenen els Fòrums Socials Mundials (FSM); provocar que la gent busqui viure on realment vol. Amb això en ment, acabaré desitjant-vos de nou una càlida benvinguda a aquest humil blog, espero que trobeu un espai de reflexió i que us agradi el contingut que continuaré publicant.