Per a aquest post, volia donar visibilitat a la indignació d’una gran part de la societat catalana enfront de l’augment de tarifes i en contra de les retallades i del poder d’acció que té una comunitat com el Fòrum Social Català per a protestar contra aquesta mena d’injustícies. En diferents ocasions, hi ha hagut manifestacions i marxes com la que es va donar en 2012 a Barcelona, Tarragona i Lleida convocada pel Fòrum Social Català i la plataforma Prou Retallades.
En aquesta anomenada als drets dels ciutadans es van unir al voltant de 150.000 persones, segons van informar els organitzadors de la protesta, i al voltant de 15.000 segons la Conselleria d’Interior. Un zero molt significatiu que demostra les diferents postures que tracten de sumar o restar importància a la reivindicació dels ciutadans.
El lema de la manifestació va ser “contra la dictadura financera” en la línia del FSM i el FSCat i l’esdeveniment representava centenars d’organitzacions i entitats que, a partir de llavors, han generat debats i han plantejat solucions a les crisis que han continuat sorgint al país.
A Barcelona, la marxa va tenir lloc per gran part de la ciutat, començant des de plaça Catalunya fins al Parc de l’a Ciutadella i va culminar amb la lectura d’un manifest en el qual s’acusava la crisi i el lluny que es troba la societat catalana de l’estat de benestar. Entre els diferents cartells i pancartes que hi havia s’observaven queixes en contra de les retallades i a favor del servei públic.
Alguns noms propis de la manifestació
L’esdeveniment reivindicatiu convocat pel FSCat va tenir bastant èxit i van acudir algunes personalitats notòries representants de més de 300 entitats. Cal destacar que l’esdeveniment no incloïa ni banderes, ni senyes d’identitat, però va haver-hi sindicats i partits polítics directament implicats, entre ells part de l’oposició en el Parlament.
Al llarg del recorregut de la marxa, Josep María Álvarez, reconegut sindicalista secretari general de la UGT, va animar als assistents a aixecar-se en contra de polítiques que retallin drets als ciutadans. Existeixen punts essencials com la sanitat i l’educació que s’han vist afectats per aquestes retallades i els principals afectats són els ciutadans.
D’altra banda, Joan Carles Gallego i Herrera, secretari general de Comissions Obreres de Catalunya en aquells dies, també va justificar la protesta com a mitjà de difusió contra una política injusta que retalla sense cap sentit. L’economista, a més, va sostenir que les actuacions del govern no ajuden a reactivar l’economia i provoquen l’atur. Durant la manifestació també va reclamar alternatives per a reactivar l’economia, crear ocupació i aplicar reformes fiscals.
Una altra personalitat destacable va ser Jordi Hereu, militant del Partit dels Socialistes de Catalunya des de 1987. El socialista va assenyalar que la societat ha de sacrificar-se, sobretot els que més tenen, però va admetre que amb aquesta mena de retallades no s’arriba a cap costat.
A més d’ells, el membre d’Esquerra Verda i jurista Joan Herrera també es va manifestar en contra de la dictadura dels mercats. Va sostenir que a base de retallades no s’aconsegueix res, sinó que cal redistribuir i aconseguir que els que més tinguin, més paguin. També va demandar una reorientació d’aquesta política que només ha fet que generar sacrificis, malestar i una ruptura de la societat.
Les conseqüències de la marxa
A més d’aquests representants de sindicats i grups polítics, també van assistir portaveus de col·lectius afectats per la política de les retallades com el sector de l’educació i la sanitat. Sense cap dubte, aquest tipus de moviments va aconseguint el seu propòsit amb el pas del temps i amb paciència. El FSCat es mou en contra de l’espoliació social, el frau fiscal i l’abús del sector bancari sobre el productiu, en favor de la majoria de ciutadans.
Una petita part dels manifestants van obrir a la força una de les portes del parc de la ciutadella per a ressaltar un cartell reivindicatiu, una acció sense conseqüències aparents al marge del mal material. A més de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona també es van unir a la causa.
Per a concloure, insistiré que el Fòrum Social Català cerca alternatives a la crisi a base de seminaris, tallers i activitats autogestionades per a analitzar les causes i combatre les crisis que ens afligeixen. Si volem construir alternatives sostenibles, és necessari un moviment incessant en la direcció adequada.