Què va néixer abans, l’ou o la gallina? Per als quals desconeguin la resposta a aquesta clàssica pregunta, està biològicament comprovat que abans va ser l’ou. En el cas del Fòrum Social Català, també va néixer d’una comunitat més gran de la qual parlarem al llarg d’aquest post: el Fòrum Social Mundial (FSM).
Totes dues entitats són molt similars, l’FSM també es tracta d’una reunió, però en aquest cas és anual i els assistents són diferents entitats relacionades amb la societat civil. La primera vegada que es va fer va ser al Brasil al gener de 2001. El país sud-americà s’esforça tots els anys amb l’objectiu de crear un futur diferent mitjançant la globalització contra l’hegemonia.
Per a molts, l’FSM no és una altra cosa que una representació visible de la societat civil de tot el món. A aquestes reunions assisteixen organitzacions no governamentals, tot tipus de moviments socials, campanyes de promoció i tot tipus d’organismes que representin als ciutadans.
Una altra manera de definir al Fòrum Social Mundial és com un espai obert, replet de diversitat, no governamental i que funciona al marge dels partits polítics. El seu objectiu és estimular el debat descentralitzat, fer que la gent reflexioni i proposi alternatives, comparteixi experiències i analitzi els errors i encerts de les organitzacions participants. Comptat i debatut, cerca una realitat més solidària, més democràtica i justa que en la qual vivim.
El funcionament intern del FSM
Els membres del moviment de justícia global són els organitzadors del FSM. Aquests es reuneixen amb diferents entitats per a organitzar campanyes globals, informar-se sobre els moviments i problemes en el món i planificar estratègies per a tractar de solucionar-los.
D’altra banda, el Fòrum Social Mundial ha manifestat que no vol definir-se com un representant de tots els seus assistents i no publica declaracions formals en nom de ningú. En general, les reunions solen organitzar-se a l’inici de l’any.
La seva història i els seus representants
Com ja hem comentat abans, el Fòrum Social Mundial va tenir el seu primer “meeting” al començament de segle al Brasil. En aquells dies les influències de l’activisme sud-americà eren evidents, tractant d’usar el diàleg i l’intercanvi d’opinions entre els participants.
Diversos dels fundadors havien assistit prèviament a la Primera Trobada Internacional per la Humanitat i en contra del Neoliberalisme uns anys abans, per la qual cosa s’entén que van prendre idees d’aquí. Així va néixer l’FSM, un punt de reunió global per a tota classe d’activistes que s’alcin en contra de la globalització hegemònica i el neoliberalisme.
Altres fonts afirmen que un altre precedent del FSM va tenir origen durant la Batalla per Seattle a la fi del segle passat. En aquest incident va haver-hi activistes en contra de la globalització que es van manifestar en contra d’una reunió en els últims tractes comercials de l’Organització Mundial del Comerç.
Un dels noms més importants del FSM és Oded Grajew, un dels seus fundadors. Segons les seves pròpies paraules, se li va ocórrer crear l’FSM a causa de l’existència del Fòrum Econòmic Mundial al·legant que el social és més important que l’econòmic. Per què no crear un Fòrum Social Mundial per a demostrar que podem tenir alternatives? Per descomptat, com deia el nascut a Tel Aviv i nacionalitzat brasiler, tenim elecció, no existeix una forma única de veure el món.
Cándido Grzybowski va ser un altre dels creadors i també s’ha pronunciat referent a les reunions. Creu que les diferents crisis que hi ha hagut recentment reflecteixen clarament les contradiccions i el mal que funciona el capitalisme global que s’ha imposat de manera obligatòria a la humanitat. Per això, el lema de l’última edició del FSCat, “un altre món és possible”, es postula com una necessitat més que una possibilitat.
Les Nacions Unides sempre han estat presents en les reunions del FSM mitjançant la UNESCO, donant suport a aquest sistema i mostrant que és el camí a seguir, o almenys un d’ells. La pròpia UNESCO ha definit l’FSM com una oportunitat d’or per al diàleg i una manera d’asseure’s a compartir idees i de renovar les polítiques públiques. La reflexió i la crítica d’un present són necessàries, el futur de les societats que busquem requereix propostes de solidaritat, pau, justícia i drets humans.
Sobre aquests pilars s’ha construït el Fòrum Social Mundial i, de la mateixa forma, aquests principis han estat transmesos a les seves ramificacions com el Fòrum Social Català. Tot és possible si romanem units i respectem les necessitats i els desitjos dels altres.