El primer post dedicat pròpiament a la comunitat que ens interessa, com no podia ser d’una altra forma, ho dedicarem a parlar sobre el Fòrum Social Català en més profunditat. Imagino que molts dels quals hagin quedat atrapats en les xarxes d’aquest blog sentiran una certa curiositat, però desconeixeran la trajectòria del FSCat. Si, per contra, estàs al corrent, simplement et refrescarem la memòria
Per a remuntar-nos al començament de la història de la comunitat, hauríem de parlar també del Fòrum Social Mundial i viatjar més de vint anys enrere en el temps, però ja parlarem d’això més endavant. De moment, n’hi ha prou amb dir que FSCat és un lloc de trobada en el qual participen més de 150 entitats pertanyents a diferents sectors el propòsit dels quals és crear un teixit associatiu més coherent i consolidat a Catalunya. Podríem dividir el recorregut de FSCat en quatre fases principals:
- El Fòrum Social Català es va crear un 26 de gener de 2008 com a resposta a la crida del FSM per a la seva participació en el dia d’acció global d’aquesta mateixa data. Durant els dies següents, es van organitzar diferents activitats a la Ciutat Comtal a manera de “fòrum” en el qual els assistents podien assistir a seminaris, assemblees sobre moviments socials i fins i tot una manifestació. En total es van mobilitzar més de 5.000 persones i els resultats van ser molt satisfactoris.
- Un parell d’anys més tard es va realitzar la segona edició l’objectiu de la qual era buscar solucions a la crisi que assotava el país al començament de 2010. L’eslògan que abanderava aquesta edició deia: “La seva crisi, les nostres solucions” i la data triada va ser el cap de setmana del 30 i 31 de gener. Van tornar a participar un total de 150 entitats i més de 3.000 persones van participar en els més de cent seminaris que es van organitzar.
- Va caldre esperar altres dos anys, fins al 28 de gener de 2012 per a poder assistir a la tercera edició, aquest mateix dia el Fòrum va donar principi mitjançant una manifestació popular. En aquesta ocasió es va optar per un enfocament diferent i es van produir diferents reunions i moviments durant mig any. Sense cap dubte, aquesta edició va estar influenciada per l’ambient creat després del 15 de maig de l’any anterior, quan va succeir el 15M.
- Finalment, parlarem de la celebració de la FSCat de 2014, altres dos anys després de l’anterior. En aquesta edició el lema va ser: “Un altre món és possible, ja s’està construint”. De tornada al missatge esperançador, va haver-hi representants en la ponència inaugural com Ada Colau o Gabriela Serra, representant de la comunitat. Aquesta vegada va haver-hi més de 170 entitats participants i es va realitzar del divendres 11 d’abril fins al diumenge 13 entre la Universitat de Barcelona i la Plaça Catalunya. El Fòrum va tenir com a objectiu, una vegada més, la cooperació entre les entitats i els ciutadans de manera que hi hagués un intercanvi de sinergies i col·laboració. Es van programar més de 75 tallers, assemblees, i Fòrums Oberts per a tots els assistents. També va haver-hi lectures i conclusions sobre les activitats i com es van dur a terme.
La flama continua viva en tots nosaltres
Sense cap dubte, és interessant veure com interactua la gent en aquesta mena d’esdeveniments. Tots els assistents semblen estar disposats a col·laborar per a arribar a punts en comú que ens beneficiïn a tots. La naturalesa de les activitats que es duen a terme a Catalunya són molt similars a com funcionen els Fòrums Socials Mundials (FSM), on a més hi ha una representació important per part de la nostra Comunitat Autònoma.
Per a acabar, m’agradaria reflexionar sobre aquest tipus d’iniciatives. A més del FSMCat, existeixen moltes altres maneres de participar activament en la direcció del món que volem formar. Com podeu observar en el següent enllaç de facebook, la comunitat va continuar activa organitzant debats o esdeveniments similars a través de les seves ramificacions i fent costat sempre al FSM en tot el que fa.
No obstant això, les últimes publicacions són de fa ja alguns anys. No obstant això, la meva manera de veure la vida m’empeny a pensar que mentre continuï havent-hi persones que creïn en un món millor, és possible aconseguir-lo. La unió fa la força, però el que de veritat crea un canvi real és que tots siguem honestos amb nosaltres mateixos i no abandonem els nostres principis i els nostres ideals. Amb aquesta reflexió esperançadora espero haver-hi atès que una cosa en la qual pensar als lectors. M’acomiado fins al següent post en el qual tractaré de donar un nou punt de vista al Fòrum Social Català.